En quant al projecte que hem realitzat al llarg d’aquestes classes (el banc del temps):
A quines preguntes he trobat resposta?
En primer lloc diria que el projecte que hem estat desenvolupant durant les classes de l’assignatura, m’ha donat peu a conèixer el banc del temps, aquest desconegut per a mi i relacionar-lo amb el que seria un treball per projecte. També he pogut veure que darrera una proposta que partia de la necessitat de saber de la majoria de nosaltres, pot existir una metodologia de treball fonamentada en una base teòrica. Que treballar per projectes ha d’estar tant o més programat que les metodologies aplicades en la majoria de les escoles.
Què he descobert o comprés?
He compres o m’he aproximat a entendre com aprenen els alumnes fent servir la metodologia per projectes. Com a partir d’una necessitat de saber sobre algun tema en concret poden sorgir diferent temàtiques i interessos i, que no passa res si variem els objectius i els continguts planificats si fent-ho els infants estan motivats i estem despertant el seu interès pel que l’envolta.
Quines noves preguntes m’han sorgit?
Seré capaç de dur-ho endavant dins un aula d’infantil sense haver rebut la formació necessària i tenint en compte el meu bagatge personal d’aprenentatge.
Quines coses vull conèixer o investigar?
M’agradaria conèixer més i millor la fonamentació teòrica sobre el treball per projectes.
Com valoro el projecte realitzat en aquesta assignatura?
El valoro molt positivament donat que ens ha donat la possibilitat d’aprendre a partir d’uns interessos propis. Del gust per aprendre. He pogut comprovar en primera persona, com a partir de la motivació generada pels interessos particulars o individuals un aprèn més i millor. Sense forçar la situació, sense imposició, compartint, consensuant entre tots i totes el que volem aprendre i com ho volem fer. Aquests tipus de classes no es senten com a tal, ja que han set moments de relaxació, moments que han donat peu a la conversa, al coneixement més profund de les nostres possibilitats, a augmentar la nostra autoestima. Hem pogut comprovar que tots i totes tenim coses per oferir, ja sigui de manera directa fent les classes o de manera indirecta durant la participació.
Què canviaria?
Potser si alguna cosa tingués que canviar, seria la planificació. Encara que sento que ha estat una primera presa de contacta i que no s’hauria de canviar la visió d’aquesta part de l’assignatura. No es pot negar a la pròxima promoció del plaer de no sentir-te alumne, sinó una més dins un aula on tots i totes aprenem de tothom, incloent a la pròpia professora.
Quines ferramentes podem usar per avaluar-lo?
La millor manera per avaluar per part dels/les alumnes és donant la possibilitat que s’expressin lliurement. Que sota el respecte puguin dir sense sentir-se coaccionats/des el que pensen, el que han sentit, si els hagués agradat fer-ho d’un altre manera. Tal i com s’està fent ara.
Valoraria si en el pas dels dies, hem aprés a prendre decisions, a compartir, a respectar les opinions dels altres, a triar entre tots i totes que volíem conèixer i de quina manera, si hem fet un bon tractament de la informació i si hem sabut compartir-la. Si hem aconseguit els objectius que ens havíem marcat i sobre tot si hem gaudit de l’experiència.
En quant el projecte que anem a planificar per a realitzar amb els nostres alumnes a l’aula:
Quines ferramentes puc utilitzar per conèixer les necessitats del grup d’alumnes?
Cercant moments per compartir, per descobrir els interessos de la classe.
Quin ambient em cal a l’aula?
Haurem de crear un ambient relaxat, que motivi que fomenti la participació dels infants donat que aquests han de ser la part activa del moment i del seu propi procés d’aprenentatge. S’haurà de crear les condicions necessàries perquè es produeixi la interacció entre els alumnes i els continguts, tenint en compte les característiques de cada un d’ells i elles, les seves necessitats tant individuals com de grup. També podem decorar l’aula amb la temàtica triada per situar a l’infant i per despertar la seva curiositat. Tot sempre amb la seva ajuda i imaginació.
Com puc organitzar la classe?
Depenent de la proposta la classe es podria dividir en petits, mitjans i gran grups. I dependrà del tipus d’activitat i de l’edat dels infants. S’han de generar situacions on els alumnes puguin interaccionar, que puguin negociar, que s’afavoreixi la comunicació. El/la mestre/a haurà de posar els cinc sentits per crear contextos que propiciïn l’aprenentatge, haurà de ser un/a gran observador/a i generador/a de contexts.
Com plantegem el projecte una vegada conegudes las necessitats del grup?
Primer analitzarem les idees prèvies recollides en un moment d’assemblea on el diàleg i l’escolta sigui un dels principals objectius. Després els/les alumnes cercaran informació i prepararan materials amb l’ajuda de la família, part molt important a l’hora de desenvolupar un treball per projectes. A partir d’aquí i poc a poc es realitzaran diferents activitats relacionades amb tema triat. Aquestes podran ser dins l’espai escolar i per ser més motivador es podria proposar fer sortides fora l’escola per tal de situar-los en situacions reals d’aprenentatge.
Com a cloenda, es podria fer una valoració grupal, una presentació del treball fet a les famílies i a la resta de l’escola per tal de compartir experiències. Al infants els hi agrada molt mostrar les seves feinetes i a les famílies gaudir d’elles dins un context que els hi permet veure als seus fills i filles en altres situacions i realitats diferents a les familiars.
També serà important fer un recull de l’aprés, de com ho han fet i si han gaudit de l’experiència.
Com es desenvolupa sessió a sessió?
El procés comença en una primera presa de contacta, on els infants amb ajuda del docent, triaran el tema en el que volen basar el seu projecte. La formulació de preguntes i la recollida de coneixements previs seran imprescindibles pel futur desenvolupament del projecte. Aquesta dinàmica facilita el nous reptes cognitius que presenten als alumnes per poder donar un pas més enllà. Moltes vegades aquests coneixement previs dels infants no s’ajusten a la realitat, però els adults hauran de donar la possibilitat que siguin els propis infants qui els modifiquin.
El segon pas serà la recerca d’informació. Aquesta recerca serà amb l’ajuda de les famílies i es compartirà a l’aula. Una vegada recollida tota la informació, es començaran a generar diferents hipòtesis, preguntes entre ells i elles. La interacció entre els iguals afavoreix l’aprenentatge i, per tant la construcció del coneixement serà millor si és compartida i reflexionada entre tots i totes.
Segons vagi passant el temps es generarà més interès, expectatives, reflexions, hipòtesis. Si no fos així, el/la mestre/a s’hauria de plantejar reconduir el projecte cap un altre banda per tal generar motivació.
El darrer pas serà l’avaluació del procés, del resultat i de la pròpia intervenció del docent.
Com avaluem l’aprés, continguts, competències, habilitats?
L'avaluació és un aspecte important que no hem d'oblidar quan treballem per projectes i per tant és un element valuós tant per avaluar el treball dels alumnes, com per ser objectius amb el treball dels propis mestres. L'avaluació ajuda el/la mestre/a a adaptar els materials i el mètodes durant el transcurs del projecte. Dóna la possibilitat tant als infants com als mestres de fer una reflexió de tot el procés i preguntar-se si allò que estan fent està resultant profitós i sinó és el cas, modificar-ho. Possibilita ajustar les activitats i en el cas que s’estigui en la part final del projecte, possibilitarà la reflexió sobre el que s’ha fet, si ha valgut la pena o si s’ha de modificar alguna part per tal d’ajustar-les a futurs projectes.
Quines ferramentes utilitzem per la avaluació?
El propi procés del projecte fa necessària una avaluació continua. Ha de servir de retroalimentació, no ha de ser tancat, ha de poder oferir continuar i estar obert a nous coneixements. S’utilitzen tres tipus d’avaluació:
Avaluació inicial: En primer lloc haurem de saber que saben els infants del tema a tractar, i a partir d’aquí partir.
Avaluació final o sumativa: veure com a anat el desenvolupament de l’activitat, mirar si a partir d’allò que s’ha treballat podem plantejar altres situacions.
Avaluació formativa: Prendre consciència del que s’ha après, de si ha set profitós, si es tornaria a treballar de la mateixa manera o si en tot cas s’hauria de plantejar d’un altre manera.
Per què avaluem? Cal una avaluació?
Crec que sempre cal fer una avaluació, ja sigui de l’evolució dels infants com de la nostra pròpia pràctica docent. Sense una avaluació no podríem valorar el camí recorregut per tal de poder millorar o fins i tot descartar la proposta.
