 |
| Gracies.jpg |
El darrer dia de classe, va ser molt especial. Tots i totes havíem de dir una qualitat de cada un i una de nosaltres. Com ja sabem, en la nostra societat estem acostumats a criticar al que tenim al costat, però no sabem dir quan de bo tenen. Sembla que és molt més fàcil esbrinar els defectes que veure les virtuts que de ben segur forman part de la nostra realitat. Bé, mai m'havia imaginat que m'ho passaria tan malament. Quan em va tocar sortir i quedar-me en mig de tota la classe per tal que em diguèssin que pensaven de mi, sentia que en qualsevol moment sortiria corrents. No estava preparada per sentir el que havien de dir. Sentia que no era mereixedora que cap paraula afalagadora. La meva autoestima està una mica defectuosa darrerament i sentia que no hi havia cap paraula agradable que em definís. Jo em pregunto? Per què no ens sentim amb el dret de ser estimats, valorats.....sentia que la millor paraula que em definia, era emprenya, gra en el cul, sentia que no estava en el lloc adequat. Sentiment de no pertinença. La meva sorpresa va ser que apart d'agun "Molt bona Persona", la majoria va utilitzar la paraula "Lluitadora" per definir-me. No sabeu el que ha significat per a mi sentir aquesta paraula en boca de tots/es vosaltres. La meva mare, germanes i els meus fiils, m'ho diuen constantment, jejejeje, però he necessitat sentir-ho en les vostres veus per donar-li valor.
Gràcies i mil gràcies......se que hem tingut que superar escolls, que de vegades no em estat a l'alçada d'algunes espectatives, però també se que som un gran grup. Amb defectes i, també amb moltes vituts com es va demostrar el passat dijous a classe.
Gràcies i mil gràcies......se que hem tingut que superar escolls, que de vegades no em estat a l'alçada d'algunes espectatives, però també se que som un gran grup. Amb defectes i, també amb moltes vituts com es va demostrar el passat dijous a classe.
Durant la carrera ens han estat ensenyat que als infants els tenim que motivar, que tenim que mirar les seves virtuts per davant les seves mancances. I do, primer de tot hauríem de ser nosaltres capaços de fer-ho amb els que tenim més propers. Carmen, crec que ja t'estàs adonant de la importància de la teva part de l'assignatura, que sense tenir cap objectiu concret, està fent que gràcies a ella tinguem un espai per compartir, per coneixer-nos millor. Un espai per mostrar les nostres capacitats dins un entorn més flexible del que estem acostumats/des. Has tornat a aconseguir que sense cap mena d'imposició, la gent no vulgui perdrés les teves classes. Potser aquí es demostra el que ens han estat intentant ensenyar durant els quatre anys de carrera. Qué la major font d'aprenentatge surt de la motivació, del compartir i, que tots/es podem aprendre alguna cosa dels que tenim al costat.
