Hem d'aprendre a valorar i valorar-nos.... Gràcies a tots i totes.....

Gracies.jpg

El darrer dia de classe, va ser molt especial. Tots i totes havíem de dir una qualitat de cada un i una de nosaltres. Com ja sabem, en la nostra societat estem acostumats a criticar al que tenim al costat, però no sabem dir quan de bo tenen. Sembla que és molt més fàcil esbrinar els defectes que veure les virtuts que de ben segur forman part de la nostra realitat. Bé, mai m'havia imaginat que m'ho passaria tan malament. Quan em va tocar sortir i quedar-me en mig de tota la classe per tal que em diguèssin que pensaven de mi, sentia que en qualsevol moment sortiria corrents. No estava preparada per sentir el que havien de dir. Sentia que   no era mereixedora que cap paraula afalagadora. La meva autoestima està una mica defectuosa darrerament i sentia que no hi havia cap paraula agradable que em definís. Jo em pregunto? Per què no ens sentim amb el dret de ser estimats, valorats.....sentia que la millor paraula que em definia, era emprenya, gra en el cul, sentia que no estava en el lloc adequat. Sentiment de no pertinença. La meva sorpresa va ser que apart d'agun "Molt bona Persona", la majoria va utilitzar la paraula "Lluitadora" per definir-me. No sabeu el que ha significat per a mi sentir aquesta paraula en boca de tots/es  vosaltres. La meva mare, germanes i els meus fiils, m'ho diuen constantment, jejejeje, però he necessitat sentir-ho en les vostres veus per donar-li valor.

Gràcies i mil gràcies......se que hem tingut que superar escolls, que de vegades no em estat a l'alçada d'algunes espectatives, però també se que som un gran grup. Amb defectes i, també amb moltes vituts com es va demostrar el passat dijous a classe.

Durant la carrera ens han estat ensenyat que als infants els tenim que motivar, que tenim que mirar les seves virtuts per davant les seves mancances. I do, primer de tot hauríem de ser nosaltres capaços de fer-ho amb els que tenim més propers. Carmen, crec que ja t'estàs adonant de la importància de la teva part de l'assignatura, que sense tenir cap objectiu concret, està fent que gràcies a ella tinguem un espai per compartir, per coneixer-nos millor. Un espai per mostrar les nostres capacitats dins un entorn més flexible del que estem acostumats/des. Has tornat a aconseguir que sense cap mena d'imposició, la gent no vulgui perdrés les teves classes. Potser aquí es demostra el que ens han estat intentant ensenyar durant els quatre anys de carrera. Qué la major font d'aprenentatge surt de la motivació, del compartir i, que tots/es podem aprendre alguna cosa dels que tenim al costat. 

20110401‑peto1.jpg

La música entra a les aules d'nfantil

Deixo un cançoner que vaig preparar per l'escola Can Raspalls. Són les cançons que es treballen amb els alumnes d'infantil.

Dir que l'escola té un projecte musical i cada any és prepara un projecte per a que participi tota l'escola. Al voltant d'ell, els/les mestres, preparen diferents activitats envers el tema a tractar. Aquest darrer any, el tema triat va ser una sargantana molt particular......aquesta va fer un viatge per tot el món per tal de tetrobar-se amb antics amics, aquests de diferents indrets. Els propis alumnes van triar el país a visitar, van crear els diàlegs, preparar els balls amb l'ajuda de les famílies...i fins i tot els alumnes d'infantil van crear un conte propi.

Com podeu veure, a partir d'un projecte comú de centre, es pot treballar qualsevol àrea del currículum, ja sigui d'infantil com de primària.

Vos deixo una mostra del que va ser la representació de final de curs....

Recuperant la història del Ball Pagés amb na Noelia....Mestra per un dia

Avui a classe i gràcies a na Noelia, hem pogut aprendre una mica de la cultura eivissenca a través del Ball Pagés. Ha estat una tarda d'alló més divertida......com sempre.

En primer lloc i abans de visualitzar les fotografies d'una bona tarda, he volgut deixar un petit recull sobre aquest curiós ball. Un ball, que tal com molt bé va dir na Noelia en una de les seves explicacions, té una darrera una història molt maca i interessant.

El Ball Pagès es caracteritza per la gran diferència entre l'home i la dona, on és l'home qui fa tot el desgast físic mentre la dona mostra actitud submisa. L'home normalment gira al voltant de la dona, a qui no pot donar l'esquena. El Ball Pagès també pot recordar als rituals de festeig d'algunes espècies animals. L'origen del ball no se sap en una total certesa, però es creu que és molt antic per la seva estètica i els ritmes de la música, amb molta percussió. Actualment no s'assembla a cap ball de les altres illes o la resta de la Corona d'Aragó. Tot i que se sap que havien estat unes danses presents en la Corona d'Aragó al llarg de l'Edat Mitjana com bé ho demostren alguns frescs gòtics on apareixen sonadors sonant flaütes iguals a les Pitiüses. La música del Ball Pagès es realitza amb el tambor, la flaüta (quan es fa referència al Ball Pagès es conserva la pronúncia medieval), l'espasí i les castanyoles, que són d'una mida considerable, normalment de 15 centímetres de llarg per 8cm d'ample i 4 de gruix. El tambor, la flaüta i l'espasí les fa sonar el sonador. Cada ballador du castanyoles i les fa sonar quan no balla ell i sovint quan és ell qui balla. Durant el Ball Pagès es du el vestit de mudar tradicional de les Pitiüses.

Fins els anys trenta del s. XX el Ball Pagès era ben viu, es feien ballades a les cases pageses amb motiu de les principals festes familiars (com les matances), a les bodes, a totes les festes de poble o a festes a pous. Els anys trenta s'estronca el mode de vida tradicional del camp de les Pitiüses i el Ball Pagès, considerat despectivament poc menys que de salvatges, es deixa anar durant unes dècades fins l'època de la Transició, que es recupera ja amb caire folklòric com a element cultural autòcton. Avui dia cada poble té la seva colla de Ball Pagès i es fan ballades a totes les festes patronals o civils (com el dia de Balears) i se'n poden veure a bodes a la sortida de missa. A més, també s'han anat recuperant les festes de pou.

Principals balls

Hi ha tres danses tradicionals: sa curta, sa llarga i ses nou rodades. Des de la recuperació del ball pagès a les darreres dècades les colles han anat introduint nous balls, variants de sa llarga.

• Sa curta. Es tracta d'un ball de més curta durada i més suau, de tal manera que tradicionalment era el que ballaven les persones majors. Normalment encetava les ballades. A sa curta balla una única parella. La dona fa petits cercles amb passes curtes, les mans agafant la gonella i la vista a terra, mentre l'home la segueix fent bots curts, de poca alçada, sempre de cara a ella i de vegades sonant les castanyoles. L'espasí no se sol fer servir amb sa curta.

• Sa llarga. Sa llarga és el principal ball, el Ball Pagès per antonomàsia. És un ball de més llarga durada i que du molt més desgast físic a l'home, que fa grans bots i s'acosta i s'allunya de la dona, si bé mai no se'n pot separar gaire, ni li pot donar l'esquena i tampoc li pot entorpir el pas. En aquest ball les diferències entre home i dona són més marcades que en els altres. La dona descriu petits semicercles en el sentit de les agulles del rellotge fent passes curtes i ràpides. Acabat el semicercle torna al punt d'inici sempre donant la cara a l'home. La dona du una mà pinçant la gonella i aixecant-la lleugerament d'un costat, mentre l'altra l'agafa de més avall aferrada al cos. En tot moment té la mirada baixa. L'home bota al voltant de la dona, fent grans salts al ritme de la música. Els salts es fan amb les cames juntes i alternant una i altra cama. En alguns bots se salta amb una cama i l'altra s'aixeca estirada a gran alçada, tant com es pugui, sovint a l'alçada del cap. Els braços estan normalment aferrats al cos, estirats, si bé de tant en tant passa un braç uns centímetres per sobre del cap de la dona. També pot sonar les castanyoles. Si no les sona, els braços se solen portar a l'esquena. Al final del ball l'home fa una cortesia a la dona, tocant amb el genoll dret a terra. En fer-ho, la música s'acaba, de manera que la ballada no té una durada preestablerta, sinó que és el ballador en fer la cortesia qui indica quan vol acabar. Només es conserva una única sonada per acompanyar sa llarga, que es va repetint. A sa llarga sí se sol emprar l'espasí en la música. Els bots concrets no estan predeterminats, de manera que actualment han aparegut diverses modalitats a les diferents colles de les Pitiüses.

• Ses nou rodades. Ses nou rodades o ses dotze rodades és una dansa on l'home i la dona fan nou o dotze voltes. Al principi fan voltes simètriques,però a partir de la sisena volta (o rodada), quan es troben al centre, s'uneixen amb els braços colzats i els avantbraços mirant cap amunt, l'home amb les castanyoles i la dona amb els cinc dits estirats mostren els seus anells (24 anells per dona). A partir d'aquest moment roden lentament sobre so mateixos units pels braços, essent aquestos l'eix. En aquest cas l'home no bota, només llisca suaument, de manera que en aquest ball el paper de l'home i el de la dona si és molt semblant. Malgrat ser el ball més suau la sonada és la mateixa que la de sa llarga, però més lenta. És el ball més important i segurament el més polit que hi ha en Eivissa, una cerimònia nupcial i amb ella culmina la festa o l'esdeveniment.

• Sa filera. El ritme es el mateix que a sa Llarga, en sa filera balla un home amb tres dones. Fa referència a un ball de boda on la novia es acompanyada per dues amigues o dames. Aquesta dansa finalitza amb en nuvi postrat en front de la novia mentre ella li respon amb una reverència.

• Ses dos balladores. És una variant de sa llarga. Es pot veure que es un ball d'inspiració masclista, on el ballador selecciona a les dues dones amb les que desitja ballar, amb un toc de castanyoles per a cada una, l'home balla amb les dos, cortejant-les però sense decidir-se per cap. L'home finalitza agenollant-se davant ells i les dues li corresponen amb una reverencia.

• Es canvi de parella. És també una variant de sa llarga, en aquest ball, dos homes trien a la dona amb la que desitgen ballar, sempre amb un toc de castanyoles. Els dos homes van canviant de parella, movent-se entorn als cercles simètrics que fan les dones. Finalitzen agenollant-se a cada costat de les dones, situades una en front de l'altra i tots formant una creu. Les joves responen amb una reverència.

Informació extreta de viquipèdia.

Recull d'imatges del procés de vetir una pageseta eivissenca molt especial......N'Ana

                                                              Ara m'agradaria mostrar-vos unes fotografies de na Noelia....

Ara si que si.......moment ball 

                          Na Noelia també ens va fer cinc cèntims de les Sevillanes i al final vàrem ballar un poupurri. 

I per concloure......mireu que guapes les meves compis. Tachín

Taller de cuina amb na Iratxe.......molt i molt bó

Avui ens ha tocat fer un pastís de xocolate molt especial.....no li feia falta foc i la nostra mestra per un dia ha set na Iratxe.

Ingredients:

Llet
Cola-cao
Galletes Maria
Mantega
Guants
Bosses de pàstic
Bol
Molta gana

El primer de tot, na Iratxe ens va fer posar dins les bosses de plàstic les galetes Maria. Una vegada ja les vàrem tenir dins, la técnica emprada per moldre-les va ser, picar fent fort per tal que quedessin totalment esmicolades. Cada un/a de nosaltres li va picar fent fort, a saber en qui o en què estavem pensant en el moment........

 Força i més força i el    pensament ?

                                                                                  Aquesta és la textura que ha de tenir......

Quan ja vàrem tenir les galetes ben esmicolades, la mantega c

obraba protagonisme.....un bon grapat i cap a dins del bol......

Mireu na Nieves com s'ho passa......Sembla que té molta gana

Ara li toca el torna a la llet i la xocolata-----Na Silvia remena que remena.

Els nostres nois també van fer una bona feina. En Sergio mans a la massa i en Juanfran fent de reporter gràfic.....

Na Marga i na Nuria acabaran fent un pastís d'allò més espcial que no mostraré perquè no és apte per a menors....jajajajaja. Elles ja saben a que es dedicaran si continua la crisis al nostres país.

Com ja sabeu, la nostra classe està plena d'imaginació i aquesta és una mostra dels resultats finals dels nostres pastissos......

I això és el que passa quan és menja.....

Vàrem tenir un ajundant molt i molt col·laborador, en Pablo. El fill de na Dámaris. Va ser un molt bon acompanyant, demostrant en algun moment de la tarda, que els infants tenen molt per ensenyar als adults.

Gràcies per la teva visita....

Els meus i meves companyes......Aquests són alguns dels bons moments que trobaré a faltar en acabar l'any. Desitjo de tot cor que trobin en el món educatiu una font d'alegria com la que jo sento cada dia en arribar a l'escola. No hi ha res millor que el moment que s'obrin les portes i comencen a entrar una colla de personetes que omplin de color i alegria cada un dels seus racons. 

                                                                                         Guapos i guapesssssssssss

Aprenem a utilitzar PhotoScape amb na Marina....mestra per un dia.

Aquí deixo una petita mostra del que és capaç de fer una inexperta com jo en fotografia amb PhotoScape. 

Vos presento a la protagonista de la tarda.....na Rita. És una preciositat. 

Na Marga és la seva mami.

Taller de costura en bona companyia........Segona part

En acabar la primera part del taller costura, va ser na Rosa qui va agafar el comandament i tot d'una ens va anar donant instruccions de com es desenvoluparia l'activitat. Va dur plantilles de diferents formes per tal de triar quina ens agradaria fer. Entre flors i marietes, va ser aquesta qui va guanyar la partida......Ara totes i tot, mans a l'obra.

                                          Els materials vàren ser tisores, agulla i fil, tela de feltre..

I la nostra professora i guia per un dia na Rosa

                                                                                                                                                                  

El primer pas a seguir, va ser col·locar la plantilla dalt el feltre del color que volguèssim triar, marcar i retallar.

Les mans de na Carmen i na Rosa, treballen amb molta precisió

Una vegada tenir vàrem tenir les dues parts retallades, era el moment de posar-se a cosir....Com podeu comprovar no se tinc molta traça. 

La darrera part va consistir en tornar a cosir una part més i gual a la primera, o sigui la base, i deicxar una petita obertura per tal de poder omplir la nostra marieta amb cotó.

Aquí teniu el resultat final....