Gaudint d'una nova assignatura....Projectes artístics: Recuperant la història del Ball Pagés amb na Noelia....Mestra per un dia

Avui a classe i gràcies a na Noelia, hem pogut aprendre una mica de la cultura eivissenca a través del Ball Pagés. Ha estat una tarda d'alló més divertida......com sempre.

En primer lloc i abans de visualitzar les fotografies d'una bona tarda, he volgut deixar un petit recull sobre aquest curiós ball. Un ball, que tal com molt bé va dir na Noelia en una de les seves explicacions, té una darrera una història molt maca i interessant.

El Ball Pagès es caracteritza per la gran diferència entre l'home i la dona, on és l'home qui fa tot el desgast físic mentre la dona mostra actitud submisa. L'home normalment gira al voltant de la dona, a qui no pot donar l'esquena. El Ball Pagès també pot recordar als rituals de festeig d'algunes espècies animals. L'origen del ball no se sap en una total certesa, però es creu que és molt antic per la seva estètica i els ritmes de la música, amb molta percussió. Actualment no s'assembla a cap ball de les altres illes o la resta de la Corona d'Aragó. Tot i que se sap que havien estat unes danses presents en la Corona d'Aragó al llarg de l'Edat Mitjana com bé ho demostren alguns frescs gòtics on apareixen sonadors sonant flaütes iguals a les Pitiüses. La música del Ball Pagès es realitza amb el tambor, la flaüta (quan es fa referència al Ball Pagès es conserva la pronúncia medieval), l'espasí i les castanyoles, que són d'una mida considerable, normalment de 15 centímetres de llarg per 8cm d'ample i 4 de gruix. El tambor, la flaüta i l'espasí les fa sonar el sonador. Cada ballador du castanyoles i les fa sonar quan no balla ell i sovint quan és ell qui balla. Durant el Ball Pagès es du el vestit de mudar tradicional de les Pitiüses.

Fins els anys trenta del s. XX el Ball Pagès era ben viu, es feien ballades a les cases pageses amb motiu de les principals festes familiars (com les matances), a les bodes, a totes les festes de poble o a festes a pous. Els anys trenta s'estronca el mode de vida tradicional del camp de les Pitiüses i el Ball Pagès, considerat despectivament poc menys que de salvatges, es deixa anar durant unes dècades fins l'època de la Transició, que es recupera ja amb caire folklòric com a element cultural autòcton. Avui dia cada poble té la seva colla de Ball Pagès i es fan ballades a totes les festes patronals o civils (com el dia de Balears) i se'n poden veure a bodes a la sortida de missa. A més, també s'han anat recuperant les festes de pou.

Principals balls

Hi ha tres danses tradicionals: sa curta, sa llarga i ses nou rodades. Des de la recuperació del ball pagès a les darreres dècades les colles han anat introduint nous balls, variants de sa llarga.

Sa curta. Es tracta d'un ball de més curta durada i més suau, de tal manera que tradicionalment era el que ballaven les persones majors. Normalment encetava les ballades. A sa curta balla una única parella. La dona fa petits cercles amb passes curtes, les mans agafant la gonella i la vista a terra, mentre l'home la segueix fent bots curts, de poca alçada, sempre de cara a ella i de vegades sonant les castanyoles. L'espasí no se sol fer servir amb sa curta.

Sa llarga. Sa llarga és el principal ball, el Ball Pagès per antonomàsia. És un ball de més llarga durada i que du molt més desgast físic a l'home, que fa grans bots i s'acosta i s'allunya de la dona, si bé mai no se'n pot separar gaire, ni li pot donar l'esquena i tampoc li pot entorpir el pas. En aquest ball les diferències entre home i dona són més marcades que en els altres. La dona descriu petits semicercles en el sentit de les agulles del rellotge fent passes curtes i ràpides. Acabat el semicercle torna al punt d'inici sempre donant la cara a l'home. La dona du una mà pinçant la gonella i aixecant-la lleugerament d'un costat, mentre l'altra l'agafa de més avall aferrada al cos. En tot moment té la mirada baixa. L'home bota al voltant de la dona, fent grans salts al ritme de la música. Els salts es fan amb les cames juntes i alternant una i altra cama. En alguns bots se salta amb una cama i l'altra s'aixeca estirada a gran alçada, tant com es pugui, sovint a l'alçada del cap. Els braços estan normalment aferrats al cos, estirats, si bé de tant en tant passa un braç uns centímetres per sobre del cap de la dona. També pot sonar les castanyoles. Si no les sona, els braços se solen portar a l'esquena. Al final del ball l'home fa una cortesia a la dona, tocant amb el genoll dret a terra. En fer-ho, la música s'acaba, de manera que la ballada no té una durada preestablerta, sinó que és el ballador en fer la cortesia qui indica quan vol acabar. Només es conserva una única sonada per acompanyar sa llarga, que es va repetint. A sa llarga sí se sol emprar l'espasí en la música. Els bots concrets no estan predeterminats, de manera que actualment han aparegut diverses modalitats a les diferents colles de les Pitiüses.

Ses nou rodades. Ses nou rodades o ses dotze rodades és una dansa on l'home i la dona fan nou o dotze voltes. Al principi fan voltes simètriques,però a partir de la sisena volta (o rodada), quan es troben al centre, s'uneixen amb els braços colzats i els avantbraços mirant cap amunt, l'home amb les castanyoles i la dona amb els cinc dits estirats mostren els seus anells (24 anells per dona). A partir d'aquest moment roden lentament sobre so mateixos units pels braços, essent aquestos l'eix. En aquest cas l'home no bota, només llisca suaument, de manera que en aquest ball el paper de l'home i el de la dona si és molt semblant. Malgrat ser el ball més suau la sonada és la mateixa que la de sa llarga, però més lenta. És el ball més important i segurament el més polit que hi ha en Eivissa, una cerimònia nupcial i amb ella culmina la festa o l'esdeveniment.

Sa filera. El ritme es el mateix que a sa Llarga, en sa filera balla un home amb tres dones. Fa referència a un ball de boda on la novia es acompanyada per dues amigues o dames. Aquesta dansa finalitza amb en nuvi postrat en front de la novia mentre ella li respon amb una reverència.

Ses dos balladores. És una variant de sa llarga. Es pot veure que es un ball d'inspiració masclista, on el ballador selecciona a les dues dones amb les que desitja ballar, amb un toc de castanyoles per a cada una, l'home balla amb les dos, cortejant-les però sense decidir-se per cap. L'home finalitza agenollant-se davant ells i les dues li corresponen amb una reverencia.

Es canvi de parella. És també una variant de sa llarga, en aquest ball, dos homes trien a la dona amb la que desitgen ballar, sempre amb un toc de castanyoles. Els dos homes van canviant de parella, movent-se entorn als cercles simètrics que fan les dones. Finalitzen agenollant-se a cada costat de les dones, situades una en front de l'altra i tots formant una creu. Les joves responen amb una reverència.

Informació extreta de viquipèdia.

Recull d'imatges del procés de vetir una pageseta eivissenca molt especial......N'Ana